menu

imatges l dibuixos l text

cheltenham art gallery

El Cheltenham Art Gallery & Museum és un dels equipaments culturals clau de Cheltenham. Està emplaçat en una posició central, propera a l’oficina de turisme i a la zona comercial, i per tant òptima per a l’accés de visitants. Actualment el museu té poca visibilitat, un accés difícil a les col·leccions principals, i manca d’espai per a exposicions, emmagatzematge i altres espais essencials per a arribar a donar un servei de qualitat.

El projecte de reforma i ampliació està basat en quatre conceptes:

1. Interrupció:

L’edifici completa el volum construïble de l’illa compresa entre Clarence Street i Chester Walk. L’ampliació és respectuosa i dissenyada per tal d’integrar-se en el conjunt urbà, mitjançant decisions contextualistes: continuïtat material mitjançant la mateixa pedra de la façana de la biblioteca; continuïtat d’altura mantenint els nivells de cornisa i parapet de l’edifici de Clarence Street nº 51; continuïtat planimètrica, agafant-se a la línia de pla de façana dels edificis veïns; continuïtat estilística, adoptant l’ordre d’obertures regnant, en una manera contemporània, en l nou alçat.

Al cantó de Clarence Street, per on arribaran la majoria de visitants, es crea una discontinuïtat amb la interrupció de la façana, l’extracció d’una porció del bloc urbà. Aquesta interrupció en la façana genera una tensió que li atorga un alt poder apel·latiu. El buit resultant permet al museu cridar l’atenció, funcionant cm una fita a nivell urbà. 

2. Simbiosi:

L’ampliació genera un diàleg entre l’edifici original i l’ampliació, i una revalorització mútua.

El buit generat per la interrupció crea tensió i contrasta amb l’edifici de la biblioteca, dialogant i revaloritzant la torre de la cantonada. Aquesta i el buit es complementen, es revaoritzen mútuament, i d’aquesta tensió generen l’atracció cap a aquest punt.

L’edifici existent és neoclàssic, amb motllures i relleus. L’ampliació és moderna i austera. De plans llisos, sense decoració. 

3. Abraçada:

El buit generat per la discontinuïtat es configura com un espai de transició. El museu estén el seu àmbit a aquest exterior controlat, on es fusiona amb el carrer.

A la planta baixa de l’edifici es situen els espais de major vocació pública per a afavorir aquest caràcter en el museu. El bar traurà taules a l’exterior quan arribi el bon temps, donant vida a l’espai exterior propi com a prolongació de la vorera. El vestíbul es situa al fons, amb doble accés, afavorint e seu atravessament, incorporant l’espai públic, el carrer, a l’interior. A nivell urbà crea un pas entre Clarence Street i Chester Walk, connectant directament l’església de Saint Mathew’s  i l’església i parc de Saint Mary’s, i permetent  també escurçar l’accés a la biblioteca.   

4. Enlluernament:

A la façana interior, al buit, l’edifici es projecta, s’anuncia, es dóna a conèixer. Hi ha un gran contrast amb l’exterior massiu, discret i contextual. El contrast s’intensifica a nivell matèric, guanyant una gran força d’atracció. Els paraments són abstractes, austers, blancs, lleugers. Es converteixen en el suport de comunicació del museu (calendari d’activitats, cartells anunciadors d’exposicions temporals o col·leccions principals...). I a la nit es converteix en una caixa de llum, un “choji”, intensificant encara més aquest contat i el seu poder cridaner.

adreça: clarence street, cheltenham, uk

superfície construïda: 3.000 m²

concurs: setembre 2007

arquitectes projecte: vora arquitectura (pere buil castells i toni riba galí)

col·laboradors: cristina ros, arnau boronat, beatriz borque

promotor: riba, art gallery&museum

imatges: arnau boronat, cristina ros