menu

arboretum campus universitari leioa

la ubicació del campus de la universitat del país basc, en el seu campus de biscaia es troba situat a l'àrea de leioa-erandio, i es tracta d'un conjunt universitari de caràcter aïllat, prop de nuclis de població en creixement, però sense connexió amb la ciutat. l'accés al campus es produeix majoritàriament amb vehicle privat i gran part de la seva superfície està destinada al aparcament. 

els objectius de la nova proposta per al campus a la vesant sud son els següents:

-millorar la relació de la universitat amb el seu entorn natural.-

-obtenir un espai de trobada i de descompressió per als seus estudiants.

-obtenir un espai d'activitat: esport i oci.

-crear un parc de caràcter públic.

-dotar a la universitat d'un lloc amb elements naturals d'interès pedagògic, així com una extensió de l'activitat pedagògica.

-millorar la relació de l'estudiant amb la universitat, el seu ús i permanència.

-el llac com a focus d'atenció, activitat i relació. 

l'actuació proposada respon als objectius basant-se en tres aspectes que són la base conceptual 'actuació en el territori. aquests conceptes són: 

xarxa: connexió , accessibilitat, xarxa bàsica de recorreguts que permeten l'accés a tots els punts del parc, la interrelació entre el substrat natural i la activitat humana. xarxa no jeràrquica, no es defineix per la unió de punts rellevants, sinó com una xarxa isòtropa per a permetre un recorregut lliure. la xarxa es sobreposa a la topografia sense moldejar-la excepte en casos extrems, com si es tractés d'una xarxa de pescar que posa sobre la topografia del terreny. 

ecotò: concepte botànic que defineix les zones intersticials entre dos sistemes ecològics, en les que es produeix un mescla d'elements i relacions. el parc entès com a lloc de trobada i fusió entre la realitat natural del paisatge i l'espai artificial i urbà de la universitat; espai de màxima complexitat, d'interrelació entre els dos sistemes. el projecte entès com un sistema dinàmic i flexible que permet aquesta interacció. el propi parc és un ecotò entre la natura i la ciutat. l'espai de contacte entre el campus i la vessant sud és un ecotò que ha de permetre la interacció d'usos de la universitat i el parc, espai on no es pretén sectoritzar, sinó fusionar, mesclar, difuminar els límits, coexistir, sumar, créixer... 

procés: no es tracta de finalitzar una acció en el temps, sinó d'iniciar una dinàmica. el sistema ha de créixer, regenerar-se i permetre ser utilitzat i personalitzat per la pròpia universitat de forma senzilla, des de la seva pròpia estructura. el més important és posar les bases per a que el procés de regeneració natural, ecològica i de colonització per part de la universitat desenvolupi el seu potencial i que respongui a les necessitats reals. la xarxa i l'ecotò, s'estableixen com un sistema base d'organització de l'espai, que permet gran diversitat d'usos i activitats, elements dinàmics que han d'anar moldejant el parc. l'estructura base del parc facilita la colonització estructurada dels diferents "actors" (professors i estudiants de les diferents facultats, passejants, esportistes, curiosos, vegetació, fauna...) aquesta lògica de creixement és aplicable als elements naturals (creixement de les llengües verdes, augment de la fauna, vegetació netejadora de la presa...) com als artificials (nous camins, pavellons i activitats, programa científic, elements d'oci...)

adreça: campus de biscaia, universitat del país basc (upv/ehu), leioa-erandio

superfície construïda: 11 ha

concurs: març 2007

segon premi

arquitectes projecte: vora arquitectura (pere buil castells i toni riba galí)

col·laboradors: beatriz borque, arnau boronat

paisatgistes: josep selga sl, estudi de paisatge (josep selga, anna terricabras, asier ibero)

promotor: upv/ehu

imatges: arnau boronat